Aprenentatges dels projectes exposats

Els treballs realitzats pels meus companys tant en bones pràctiques, projectes de millora o documentals m’han semblat molt engrescadors i atractius. Tots hem donat el millor de nosaltres, tant els que realitzen pràctiques com els que no, per ajudar a evolucionar en l’educació però sobretot per a procurar un futur millor a uns infants carregats amb ganes d’aprendre i sentir-se protagonista dels seus aprenentatges.

Dividiré les meves opinions en tres blocs, bones pràctiques, projectes de millora i documentals. 

Bones pràctiques:

· L’hort escolar. Aquesta activitat tan espontània relacionada amb la natura promou molts més aprenentatge del que sembla, ja que es tracta d’una experiència compartida entre els companys, amb la mestra i sovint amb les famílies. Amb els primers es fomentarà el respecte i la companyonia, amb els segons destacarà la comunicació i reflexió dels aprenentatges i amb les famílies la compenetració i valoració dels diferents sabers. Amb el conjunt d’aquestes experiències, l’infant es formarà a sí mateix, i a més podrà tenir contacte directe amb la natura, per tant, coneixerà l’evolució de les plantes i tots els aspectes que duen la cura d’aquesta.

Un aspecte a millorar com van dir les companyes seria la continuïtat que se li dóna a l’activitat a l’aula, amb plafons, decoracions referents amb aquesta petita part de natura que tenen a l’hort, cançons, assemblea, etc. 

· El racó del moc. M’ha encantat la idea de poder satisfer una necessitat tan bàsica com llevar-se els mocs, una necessitat d’higiene i cura personal que els infants encara que no expressin la seva molèstia, els incomoda tant com a nosaltres. Aquesta bona pràctica promou la creació de persones autònomes, actives i capaços. Per això cal respectar els ritmes individuals de cada infant, no obstant, els infants són molt observadors i en veure que un d’ells comença a realitzar aquesta acció de mocar-se tots el seguiran, llavors serà un aprenentatge modelat fins que l’acaben assimilant. 

Projectes de millora:

· La figura de la mestra: rols i models d’actuació. Aquest projecte venia determinat pel centre com a continuïtat d’anys enrere per a verificar la qualitat de l’actuació dels seus professionals escolars. Al meu parer, crec que és una tasca molt recomanada per a persones que treballen amb persones. Avaluar la tasca d’una educadora no és gaire gratificant ni per a la persona avaluada ni per al que l’observa amb determinació. Per una banda, et pots sentir còmoda si la teva actuació és la correcta però tot i així sempre hi ha diferents creences o concepcions en quant a la resposta adequada d’un mestre cap a l’infant. Clar que es sap si has fet bé o malament però en quant al sistema de resolució de problemes entre ells, la metodologia a impartir, el diàleg que estableixes, etc. és una mica subjectiu. No obstant, penso que és molt adient aquesta pràctica per a la millora de qualitat del centre, així com a una millora a nivell personal, perquè encara que el resultat sigui una petita crítica cal que no la prenguem com a una resposta negativa, sinó com a una resposta positiva, per a millorar. 

· L’art a l’escola infantil. Aquest projecte està carregat de bons objectius com estimular la motricitat fina i gruixada, la creativitat, descobrir diferents textures, potenciar l’expressió dels sentits, etc. no obstant les meves companyes han sentit una necessitat més direccionada cap a la decoració de l’escoleta que la de veritablement posar en funció aquests objectius per als infants. Això hem sembla preocupant ja que estem educant a infants els quals es posen en les nostres mans per a ser més que decoradors de parets. L’actitud de la mestra en aquest cas té molt a veure, i es que cal d’una adequada planificació, observació i avaluació de tot allò succeït a l’aula, perquè si no cap a on mirem? No són els infants la nostra màxima prioritat? Concretar una activitat, dotar-la de sentit i significat per als infants és fonamental. 

· Educació emocional. Aquest tema hem sembla realment aclamat i les meves companyes penso que han sabut dur-lo a un punt molt vàlid i satisfactori per als infants. Alguns dels objectius que es proposen és conèixer, reconèixer, acceptar, dominar i expressar les emocions, per a que hi hagi un benestar dins l’aula i conjuntament en la seva vida fora d’ella. Les emocions s’han gaudit i conegut a través de contes o distintes actuacions de les mestres. Crec que la psicopedagoga del centre ha decidit bé en no realitzar aquest projecte als infants més petits, ja que el primer any de vida cal tenir més present l’enriquiment espontani i lliure de cada una de les emocions. 

· Psicomotricitat. Per a realitzar aquest projecte han tengut molt present l’assignatura que comparteix el nom del projecte. Crec que han tengut molt bona fonamentació i l’han sabut plasmar a la realitat realitzant un pla d’acció, observant les necessitats de l’aula funcional i el material, tenint clars els objectius que es volien assolir amb cada una de les propostes, captant els moments utilitzant diferents formes d’enregistrament, per així poder seguidament documentar i avaluar de la millor manera possible. Per tant, molt bona feina. 

· Els espais exteriors, un repte pedagògic. Penso que la natura és un aprenentatge que s’hauria de dur a terme en la seva forma més original, no obstant per motius de temps, espai, higiene o altres excuses no aprofitem com cal els nostres bens. Oferint aquesta proposta captarem molt més l’atenció dels infants i s’establiran més coneixements que amb una altra forma d’ensenyar. La divisió de zones per a l’espai exterior de l’escoleta m’han semblat els correctes (hort i natura, joc sensoriomotriu, joc simbòlic, zona de llums i ombres, zona d’amagatall i/o acollida i la zona de magatzem, han fet unes propostes molt creatives, en les quals es veu tant la seva funcionalitat, com rellevància en els infants. 

· El pati, un moment de joc. L’escoleta on han fet aquest projecte es divideix en tres patis. En cada un d’aquests les meves companyes han observat els seus punts forts i els febles, i a partir d’aquest han realitzat la seva proposta. Han sabut organitzar aquestes zones tan poc reconegudes amb un ventall de possibilitats molt extens, amb uns espais pensats directament per als infants. El que més m’ha sorprès ha estat la forma de recollida del material, el material en sí, degut a la seva versalitat, i la participació de les famílies. Ha estat molt original. 

· Els ambients. La metodologia dels ambients hem sembla totalment idònia si es realitza com es degut, tenint cura de la selecció d’aquests, de la forma de dur-los a terme i de les competències que es vol assolir amb cada un d’aquests. Aquest projecte no l’han posat en pràctica, així que ha quedat una mica coix. 

Documentals:

· El canvi de bolquers segons Emmi Pickler. És un documental basat en un tema molt  interessant com a educadores. Aquesta simple rutina vista per a algunes persones com a un mer acte de canviar el bolquer té molts més significats dels que aparenta, per això la doctora Emmi Pickler ens ha donat la recepta i s’empenta necessària per fer-nos veure que hem d’ajudar a l’infant a ser un ésser actiu, competent i amb capacitat d’iniciativa. Aquest documental ha trobat una escoleta que permet aquesta dimensió relacional que es pot establir amb l’educador i infant per a que pugui desenvolupar aquestes capacitats aprofitant el moment del canvi de bolquers. Ha esta un muntatge correcte, en el que s’han complementat entrevistes amb imatges destacades d’aquest moment. 

· Neix un infant amb necessitats especials. El documental compta amb tota la informació necessària per a guiar-te en la possibilitat de tenir un infant amb necessitats especials. Té entrevistes a professionals, informa de la forma d’incorporació d’aquest a l’àmbit escolar, el tractament que es realitza en aquest àmbit, adaptacions curriculars, d’espai, recursos personals, equip de suport, etc. a més també compta amb experiències personals de familiars que tenen un infant amb discapacitat. No obstant, la qualitat de les imatges no han estat les òptimes, tant en l’espai per realitzar les entrevistes, la llum i claredat.

· La convivència de les famílies a l’escoleta La Gola. Aquest documental et realitza una presentació de la forma de dur a terme la convivència a La Gola, una escoleta modesta i singular localitzada al Port de Pollença. Per aquesta, les famílies són una part indispensable de l’escoleta, per això, intenten establir tot tipus de vincles per a que tota la comunitat educativa es senti còmoda i en harmonia, però sobretot els infants que en veure que existeix aquesta connexió tan amena i favorable queden tranquils i segurs, llestos per a encaminar-se en altres tasques prometedores, i no en les pors i inseguretats. El documental ens narra i permet visualitzar el dia del protagonista d’alguns infants, els quals duen una capsa de la vida per a explicar-se millor i a més realitzen una activitat amb els pares, també parlen d’experiències recollides en les celebracions de festes o en el dia de les famílies. Els comentaris dels familiars en referència a aquestes activitats són molt valuosos i plens d’il·lusió, la qual cosa s’agraeixen. En quant al muntatge m’ha semblat vàlid. 

· La visió dels infants sobre el joc. En aquest documental s’han pogut visualitzar i escoltar les opinions de moltes persones i sobretot molts infants, un referent molt important en la nostra futura tasca docent. S’ha parlat de la importància del joc en els diferents contextos. Però per altra banda, el muntatge no li ha acompanyat tan bé com podria, li ha fallat la qualitat de la imatge, era una mica moguda, el so distorsionat i els textos ràpids. 

· El bon dia. S’ha presentat la rutina del bon dia vista en les diferents aules d’una escoleta pels diferents nivells d’edat. En cada una d’aquestes s’ha pogut veure la metodologia que du a terme cada mestra i els seus objectius. Els comentaris del narrador han estat adients, però crec que li ha mancat comentar millores en respecte al bon dia o comparar-lo. 

· La vida en les parets. Aquest documental ha suposat una brisa de record a tot allò que vam poder aprendre a l’assignatura d’observació i documentació. Han fet un recull molt ben elaborat, a més d’afegir la seva formació. També han fet entrevistes on s’ha parlat de reflectir al projecte educatiu de centre la importància de documentar a les parets i de les concrecions pedagògiques. Aquest fet de donar visibilitat ajuda a aturar-se i pensar, per tant, reflexionar, sobre allò que s’ha fet, sobre les possibles millores, sobre la evolució. Però la gran pregunta és, val la pena? En aquest documental hem pogut verificar que si, perquè allò ajuda a l’infant a assimilar millor el que ha aprés, a crear connexions, posar nom i temps a les situacions, etc. es tracta d’una metareflexió. I per als pares els hi motiva veure com poden establir un millor diàleg entre els seus fills a través dels plafons. Per tant, ens ha quedat clar que cal documentar. 

Fins aquí totes les boníssimes recomanacions i visions dels meus companys. M’han fet veure i sentir que val la pena tot el que facem per aquestes petites criatures, perquè encara que no siguin reconegudes totes les nostres accions tenen un fi meritori.

 

Competències professionals:

· 1.2. Reflexiono sobre elements que porten a una bona actuació professional · 4.2. Identifico bones pràctiques, les comparo; A partir d’aquestes experiències he pogut contrastar opinions entre els meus companys i valorar les bones actuacions, així com el treball de cada una de les propostes.

· 1.3. Accedeixo i reviso altres experiències per tal d’ampliar la pròpia formació; tot el que realitzem en aquests anys de formació servirà per ampliar el nostre bagatge.