jueves, 14 de marzo de 2013

Estratègies per millorar competències




En el nostre àmbit hi ha moltes formes per millorar o assolir les competències que en manquen. Com a cada professió sempre es pot avançar una mica més renovant o estant obert a noves formes de coneixement, però en el nostre cas és molt més important perquè estem treballant amb personetes que “es posen en les nostres mans” sense jutjar i amb ganes d’aprendre tot el que l’envolta amb gran entusiasme. Llavors ens em de sentir orgullosos de poder formar part d’aquest camí i guiar-los el millor que poguem. 

Com vaig comentar en l’anàlisi de les meves competències encara que el cicle superior en educació infantil hem va ajudar molt a impulsar algunes competències, em queden altres que esper assolir a mesura que faig aquesta carrera o sinó en acabar. Considero molt important saber on ens trobem a aquestes altures del camí, i amb l’assignatura Reflexió i Innivació Educativa crec que a més d’ajudar-nos a expandir i conèixer altres punts de vista amb el blog o altres recursos, ens ajudarà a ser més autònoms i reflexius davant les nostres competències.  

A continuació, he inserit algunes possibles opcions que em vendrien bé tenir en compte per aconseguir una millor formació i, per tant, adquirir les competències necessàries que encara desitjaria assolir. 

-          Curs de monitor/a de temps lliure: Aquest curs et capacita per a dur a terme activitats educatives en el temps lliure i centre de vacances amb infants i joves. Consta d’una etapa lectiva i altra pràctica, en les quals es treballa l’educació ambiental, l’àrea psicosocial, el context d’intervenció de l’animació, la planificació d’activitats i tècniques i recursos per a la intervenció, a més d’explorar i viure moltes experiències enriquidores. Seria convenient adquirir aquesta formació per a tenir més recursos per a la nostra futura vida professional. A partir d’aquest curs, la meva meta seria poder establir un control més autònom de les meves competències i poder prendre les decisions pertinents per a cada cas. En aquestes experiències també cal d’un control en la seva planificació, ja que es desenvolupen en llocs aïllats, per tant, és convenient que tothom tengui molt clares les normes, i que els monitors sàpiguen expressar-les adequadament.

-          Voluntariat: Segons la plataforma del voluntariat a Espanya, aquest és un treball que es desenvolupa dins una organització sense ànim de lucre per persones físiques, que de manera altruista i solidaria, intervenen amb les persones i la realitat social, en front a situacions de vulneració, privació o falta de ciutadania activa organitzada. Per tant, en el ser d’una persona es forma aquesta moralitat i és lliure per a decidir si està dispost o té temps per a realitzar aquest acte social.

En el nostre cas com futures mestres, ens podríem inserir en voluntariats d’acció social, és a dir, per a col·laborar en projectes en el país on vivim, tractant camps com la discapacitat, la migració, la exclusió, etc. Ens aniria bé per tenir constància de les múltiples injustícies que ens envolten i així sensibilitzar-nos i donar aquest suport tan necessari. M’agradaria poder assistir perquè segur que n’aprens moltes coses tant a nivell personal com a professional. En aquest darrer cas, com a mestres podríem comptar amb un infant amb discapacitat, i tenir aquest bagatge ens ajudaria a veure i planificar la seva acció d’altra manera. En els hospitals o centres de dia és on fa més falta.

També podríem entrar per a millorar com a futures educadores en els voluntariats culturals, que són aquells que es desenvolupen a sales d’art, museus, biblioteques i altres espais o entitats relacionats amb la cultura. També està immers el voluntariat lingüístic, en el que es promociona la col·laboració en l’ensenyament i ús d’una llengua. En el nostra cas, ens podríem decantar per a activitats per a infants i l’ajuda de nouvinguts en l’ensenyament d’una llengua. En el primer cas, el voluntariat a sales d’actes públics ens ajudarien a eliminar les pors escèniques, ser creatius, responsables i a concebre l’educació per mitjà d’altre vies. Per altra banda, en el suport de la formació d’una llengua ens ajudaria a implantar en nosaltres mateixos uns mètodes més exigents i fiables per a aquest fi i poder instaurar-los en els nostres futurs infants de manera lúdica i efectiva.

Per això, caldrà esbrinar les possibles oportunitats anant als serveis socials del nostre ajuntament, on sabran millor quines són les necessitats que manquen.

-          Cursos o intercanvis lingüístics d’anglès: Actualment, les llengües són un punt molt important per a globalitzar-nos i expandir-nos com a persona. Tenint el coneixement d’algunes d’elles fa que la teva oportunitat de treball augmenti, i es que és molt beneficiós que puguem donar a conèixer-les o que puguem traslladar-nos a altra país en cerca de feina. En el meu cas, mai se m’han donat gaire bé les llengües, per això, hauria d’impartir alguna d’aquestes dues opcions per millorar principalment el meu nivell d’anglès; realitzant cursos oficials, podria augmentar la meva formació en tots els termes lingüístic de la llengua, però també existeix la possibilitat de realitzar intercanvis lingüístics entre els diferents estudiants de la universitat, de manera que si el que vull és aprendre anglès i aquest altra castellà o català ens ajuntariem per aprendre un de l’altre, també es fa ajuntant els estudiants en petits grups. Altra opció és realitzar l’intercanvi amb una família d’una país com Anglaterra, gaudint d’una immersió total.

-          Tècniques de teatre: El teatre no és només un art per representar escenes, dins aquest art, en la seva preparació s’amaguen moltes tècniques beneficioses per a tot tipus de complexitats. En el meu cas m’agradaria poder sentir-me el suficientment segura quan parlo davant altres persones. Com vaig comentar en el meu anàlisi de competències, això només em passa quan estic sent avaluada i en aquesta professió és en la gran quantitat de temps, per tant, penso que amb un treball previ de conscienciació i tècniques adients com relaxació, motivació o eliminació de pors escèniques es veuria millorada la meva pràctica docent.

Després d’anar aconseguint les nostres competències he comprès que és fonamental reflexionar per conèixer si realment ha estat assolida o si es podria veure millorada, perquè ens ajuda a saber què estem fent a la nostra vida i què volem. Amb els infants cal que els ajudem, per tant, des de petits a ser conscients del què fan i el perquè ho fan, així arribaran a ser més competents en l’àmbit que desitgin, com també en el nostre cas quan formem part de la vida docent serà convenient valorar la nostra actuació i tasca, i reflexionar davant les observacions realitzades.

Amb les possibles opcions mencionades i el coratge suficient es pot aconseguir millorar el nostre nivell de competència, tot és voler i jo vull que en un futur el meus alumnes es duguin el millor de mi i jo el millor d’ells, per tant, seguiré treballant amb esforç.


Etiquetes - competències treballades:


  • 1.2. Reflexiono i pondero sobre elements que porten a una bona actuació professional; ja que valor i reflexiono possibles opcions a tenir en compte per a tenir una millor qualificació professional.

  • 2.1. Identifico punts febles quant a les meves capacitats i competències professionals; reconec les meves mancances i busco alternatives per superar-les.

  • 2.3. Descric el que vull aprendre, els objectius que em proposo; a través de la descripció de les meves mancances complement especificant quins objectius vull aconseguir i quin benefici em proporciona.


martes, 5 de marzo de 2013

Descripció d'observació d'aula



En les meves pràctiques, fa tres anys, vaig poder anotar varies observacions però una de les que primer em va suscitar interès va ser la forma de relaxar als infants d’un a dos anys abans de sortir de classe per anar-se’n a ca seva.
La rutina que a continuació explicaré es feia diàriament, aquesta ajudava als infants a adquirir un control postural, és a dir, estar asseguts, fer silenci i captar les normes del mestre en general. Es feia abans de la recollida dels infants per part dels familiars, és tracta, per tant, d’una rutina de sortida.

Preparació: Es duia a terme vers les 11:40, una vegada els infants havien realitzat els hàbits higiènics corresponents, fer-se les mans i cara netes i anar al bany o tenir el bolquer canviat. En aquest moment els infants sabien que havien d’anar a seure a l’estora per esperar als pares, però no sempre és tan fàcil i menys per a ells. Per això la mestra estableix unes pautes per a que el moment sigui més entretingut i agradable, i els infants puguin adquirir les normes indicades anteriorment.
Quan els infants estan asseguts, la mestra també s’incorpora al seu costat i comença a cantar unes cançonetes.
Desenvolupament: L’activitat en sí consisteix en el següent. Com he comentat anteriorment, els infants s’han d’asseure tots a l’estora. Una vegada estan col·locats, l’educadora els explica que d’aquí un poquet aniran a obrir la porta. Si els infants no escolten o fan soroll, demana que facin silenci, que si no ho fan no podrà obrir la porta (una creença una mica antiga, la d'amenaçar, o es tracta d'un simple avís?). Per a demanar-ho empra la cançó de “Silenci, silenci que vé el Senyor Florenci”. Si així i tot no fan silenci o es troben alterats, degut a que el campanar de l’església està situat a prop de l’escoleta i quan repiquen les campanes aquestes es senten, els demana si volen escoltar el renou de les campanes (vaig comprovar que això els tranquil·litzava de seguida degut supós a que els pareixeria curiós, per tant, és un bon recurs). Una vegada l’infant estava tranquil, l’educadora començava a cantar la cançó de “Ding, dong, ara dorm, Ding dong, ara dorm.." Així varies vegades repetides, durant uns dos minutets. En aquest temps aprofitava per fer-los uns massatges per la panxa o esquena, i quan trobava que ja era suficient acabava de cantar la cançó: Ding dong ara dorm, Ding Dong ara dorm… Ringgggggg!!! El renou m’ha despertat. En aquest moment, els infants es reincorporaven de seguida, però sense aixecar-se de l’estora, com si sapiguessin que no es podien moure, fins que l’educadora ho digués.
Segons l’hora que s’hagués fet (a les dotze en punt, normalment els que venien a recollir als infants ja tocaven a la porta) l’educadora si no cantava un parell de cançons més (mireu bé allà dalt, peix peixet, la cançó de les bruixes…) a fi de fer més amena aquesta estona tan inquietant per als infants. No obstant, pel que vaig poder veure, l’educadora tenia bastant controlada la situació llevat d’alguns infants molt moguts i depenent del dia.
 
Finalització: El ritual acaba una vegada són les dotze, l’educadora demanava als infants un parell de respiracions conjuntes i explicava que en aquell moment s’aixecaria, obriria la porta sense que ells s’aixequin i aniria anomenant ordenadament els nins que es podien anar aixecant, segons el familiar de l’infant que veia (aquesta explicació els creava més seguretat i tranquil·litat, i si algun familiar es demorava demanava a aquell infant si els hi volia ajudar a parar taula als companys que quedaven al menjador).  




       Etiquetes - competències treballades: 


  • 1.2. Reflexiono i pondero sobre elements que porten a una bona actuació professional; tenc en compte les dificultats de la situació observada i entre parèntesi faig incís sobre l'actuació encara que no de forma allargada ja que és tracta d'una observació generalment objectiva.
  • 2.2. Identifico les pròpies creences i concepcions; contrasto les creences personals amb les pràctiques i activitats que observo al centre; les creences de la mestra que vaig observar són comunes en molts de casos ja que captar l'atenció dels infants mentre esperen per a veure alguna persona estimada és una mica difícil i es poden arribar a fer aquestes coses que al meu parèixer no contemplo, però en general la mestra desenvolupa un ambient afavoridor.
  • 2.4. Em faig preguntes relacionades amb el propi procés d'aprenentatge; la pregunta va lligada amb la creença de la mestra, la meva intenció és suscitar a la reflexió.