En les meves pràctiques, fa tres anys, vaig poder anotar varies observacions però una de les que primer em va suscitar interès va ser la forma de relaxar als infants d’un a dos anys abans de sortir de classe per anar-se’n a ca seva.
La rutina que a continuació explicaré es
feia diàriament, aquesta ajudava als infants a adquirir un control postural, és
a dir, estar asseguts, fer silenci i captar les normes del mestre en general. Es
feia abans de la recollida dels infants per part dels familiars, és tracta, per
tant, d’una rutina de sortida.
Preparació:
Es duia a terme vers les 11:40, una vegada els infants havien realitzat els
hàbits higiènics corresponents, fer-se les mans i cara netes i anar al bany o tenir
el bolquer canviat. En aquest moment els infants sabien que havien d’anar a
seure a l’estora per esperar als pares, però no sempre és tan fàcil i menys per
a ells. Per això la mestra estableix unes pautes per a que el moment sigui més entretingut
i agradable, i els infants puguin adquirir les normes indicades anteriorment.
Quan els infants estan asseguts, la
mestra també s’incorpora al seu costat i comença a cantar unes cançonetes.
Desenvolupament:
L’activitat en sí consisteix en el següent. Com he comentat anteriorment, els
infants s’han d’asseure tots a l’estora. Una vegada estan col·locats, l’educadora
els explica que d’aquí un poquet aniran a obrir la porta. Si els infants no escolten o fan
soroll, demana que facin silenci, que si no ho fan no podrà obrir la porta (una creença una mica antiga, la d'amenaçar, o es tracta d'un simple avís?). Per
a demanar-ho empra la cançó de “Silenci, silenci que vé el Senyor Florenci”. Si
així i tot no fan silenci o es troben alterats, degut a que el campanar de l’església
està situat a prop de l’escoleta
i quan repiquen les campanes aquestes es senten, els demana si volen escoltar
el renou de les campanes (vaig comprovar que això els tranquil·litzava de
seguida degut supós a que els pareixeria curiós, per tant, és un bon recurs). Una vegada l’infant estava
tranquil, l’educadora començava a cantar la cançó de “Ding, dong, ara dorm,
Ding dong, ara dorm.." Així varies vegades repetides, durant uns dos minutets. En
aquest temps aprofitava per fer-los uns massatges per la panxa o esquena, i
quan trobava que ja era suficient acabava de cantar la cançó: Ding dong ara
dorm, Ding Dong ara dorm… Ringgggggg!!! El renou m’ha despertat. En aquest moment,
els infants es reincorporaven de seguida, però sense aixecar-se de l’estora,
com si sapiguessin que no es podien moure, fins que l’educadora ho digués.
Segons l’hora que s’hagués fet (a les dotze en punt, normalment els que venien a recollir als infants ja tocaven a la porta) l’educadora si no cantava un parell de cançons més (mireu bé allà dalt, peix peixet, la cançó de les bruixes…) a fi de fer més amena aquesta estona tan inquietant per als infants. No obstant, pel que vaig poder veure, l’educadora tenia bastant controlada la situació llevat d’alguns infants molt moguts i depenent del dia.
Segons l’hora que s’hagués fet (a les dotze en punt, normalment els que venien a recollir als infants ja tocaven a la porta) l’educadora si no cantava un parell de cançons més (mireu bé allà dalt, peix peixet, la cançó de les bruixes…) a fi de fer més amena aquesta estona tan inquietant per als infants. No obstant, pel que vaig poder veure, l’educadora tenia bastant controlada la situació llevat d’alguns infants molt moguts i depenent del dia.
Finalització:
El ritual acaba una vegada són les dotze, l’educadora demanava als infants un
parell de respiracions conjuntes i explicava que en aquell moment s’aixecaria, obriria
la porta sense que ells s’aixequin i aniria anomenant ordenadament els nins que
es podien anar aixecant, segons el familiar de l’infant que veia (aquesta
explicació els creava més seguretat i tranquil·litat, i si algun familiar es
demorava demanava a aquell infant si els hi volia ajudar a parar taula als companys que quedaven al menjador).
Etiquetes -
competències treballades:
- 1.2. Reflexiono i pondero sobre elements que porten a una bona actuació professional; tenc en compte les dificultats de la situació observada i entre parèntesi faig incís sobre l'actuació encara que no de forma allargada ja que és tracta d'una observació generalment objectiva.
- 2.2. Identifico les pròpies creences i concepcions; contrasto les creences personals amb les pràctiques i activitats que observo al centre; les creences de la mestra que vaig observar són comunes en molts de casos ja que captar l'atenció dels infants mentre esperen per a veure alguna persona estimada és una mica difícil i es poden arribar a fer aquestes coses que al meu parèixer no contemplo, però en general la mestra desenvolupa un ambient afavoridor.
- 2.4. Em faig preguntes relacionades amb el propi procés d'aprenentatge; la pregunta va lligada amb la creença de la mestra, la meva intenció és suscitar a la reflexió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario