Descripció d'observació d'aula

En les meves pràctiques, fa tres anys, vaig poder anotar varies observacions però una de les que primer em va suscitar interès va ser la forma de relaxar als infants d’un a dos anys abans de sortir de classe per anar-se’n a ca seva.

La rutina que a continuació explicaré es feia diàriament, aquesta ajudava als infants a adquirir un control postural, és a dir, estar asseguts, fer silenci i captar les normes del mestre en general. Es feia abans de la recollida dels infants per part dels familiars, és tracta, per tant, d’una rutina de sortida.

Preparació: Es duia a terme vers les 11:40, una vegada els infants havien realitzat els hàbits higiènics corresponents, fer-se les mans i cara netes i anar al bany o tenir el bolquer canviat. En aquest moment els infants sabien que havien d’anar a seure a l’estora per esperar als pares, però no sempre és tan fàcil i menys per a ells. Per això la mestra estableix unes pautes per a que el moment sigui més entretingut i agradable, i els infants puguin adquirir les normes indicades anteriorment.

Quan els infants estan asseguts, la mestra també s’incorpora al seu costat i comença a cantar unes cançonetes.

Desenvolupament: L’activitat en sí consisteix en el següent. Com he comentat anteriorment, els infants s’han d’asseure tots a l’estora. Una vegada estan col·locats, l’educadora els explica que d’aquí un poquet aniran a obrir la porta. Si els infants no escolten o fan soroll, demana que facin silenci, que si no ho fan no podrà obrir la porta (una creença una mica antiga, la d'amenaçar, o es tracta d'un simple avís?). Per a demanar-ho empra la cançó de “Silenci, silenci que vé el Senyor Florenci”. Si així i tot no fan silenci o es troben alterats, degut a que el campanar de l’església està situat a prop de l’escoleta i quan repiquen les campanes aquestes es senten, els demana si volen escoltar el renou de les campanes (vaig comprovar que això els tranquil·litzava de seguida degut supós a que els pareixeria curiós, per tant, és un bon recurs). Una vegada l’infant estava tranquil, l’educadora començava a cantar la cançó de “Ding, dong, ara dorm, Ding dong, ara dorm.." Així varies vegades repetides, durant uns dos minutets. En aquest temps aprofitava per fer-los uns massatges per la panxa o esquena, i quan trobava que ja era suficient acabava de cantar la cançó: Ding dong ara dorm, Ding Dong ara dorm… Ringgggggg!!! El renou m’ha despertat. En aquest moment, els infants es reincorporaven de seguida, però sense aixecar-se de l’estora, com si sapiguessin que no es podien moure, fins que l’educadora ho digués.
Segons l’hora que s’hagués fet (a les dotze en punt, normalment els que venien a recollir als infants ja tocaven a la porta) l’educadora si no cantava un parell de cançons més (mireu bé allà dalt, peix peixet, la cançó de les bruixes…) a fi de fer més amena aquesta estona tan inquietant per als infants. No obstant, pel que vaig poder veure, l’educadora tenia bastant controlada la situació llevat d’alguns infants molt moguts i depenent del dia.
 

Finalització: El ritual acaba una vegada són les dotze, l’educadora demanava als infants un parell de respiracions conjuntes i explicava que en aquell moment s’aixecaria, obriria la porta sense que ells s’aixequin i aniria anomenant ordenadament els nins que es podien anar aixecant, segons el familiar de l’infant que veia (aquesta explicació els creava més seguretat i tranquil·litat, i si algun familiar es demorava demanava a aquell infant si els hi volia ajudar a parar taula als companys que quedaven al menjador).  

       Etiquetes - competències treballades: 

• 1.2. Reflexiono i pondero sobre elements que porten a una bona actuació professional; tenc en compte les dificultats de la situació observada i entre parèntesi faig incís sobre l'actuació encara que no de forma allargada ja que és tracta d'una observació generalment objectiva.

• 2.2. Identifico les pròpies creences i concepcions; contrasto les creences personals amb les pràctiques i activitats que observo al centre; les creences de la mestra que vaig observar són comunes en molts de casos ja que captar l'atenció dels infants mentre esperen per a veure alguna persona estimada és una mica difícil i es poden arribar a fer aquestes coses que al meu parèixer no contemplo, però en general la mestra desenvolupa un ambient afavoridor.

• 2.4. Em faig preguntes relacionades amb el propi procés d'aprenentatge; la pregunta va lligada amb la creença de la mestra, la meva intenció és suscitar a la reflexió.